Exposició de vint-i-dos llibres d’artista en commemoració del 75 aniversari de l’èxode de refugiats més gran del segle XX. l’Exili Republicà (1939-2014)
INAUGURACIO: 6 de Febrer de 2015 a les 19:00 hores
Títol: EXILIS · LLIBRES D’ARTISTA
Autors: Jaume Aldabó, Maria Alemany, Imma Alonso, Ernest Altes, Mònica Armengol, Dolors Bosch, Lluís Bruguera, Francesc Carbonell, José Luis Castaño, Núria Efe, Javier Garcés, Jordi Gispert, Carlos Maronna, Bep Marquès, Assumpció Mateu, Miquel Planas , Mercè Riba, Mercè Ribera, Edu Sívori, Gonzalo Tabuenca, Dani Torrent, i Marta Vergonyós.
Inauguració: 6 feb 2015 a les 19 hores
A VISIONS . c / Igualada 4 baixos BCN-08012

Descripció

Exposició de vint-i-dos llibres d’artista, realitzats expressament per a aquest projecte promogut i coordinat per l’Associació Cultural POPULART, en el que participen els artistes següents: Jaume Aldabó, Maria Alemany, Imma Alonso, Ernest Altes, Mònica Armengol, Dolors Bosch, Lluís Bruguera, Francesc Carbonell, José Luis Castaño, Núria Efe, Javier Garcés, Jordi Gispert, Carlos Maronna, Bep Marquès, Assumpció Mateu, Miquel Planas, Mercè Riba, Mercè Ribera, Edu Sívori, Gonzalo Tabuenca, Dani Torrent, i Marta Vergonyós.

A la base d’aquest projecte creatiu col·lectiu, hi ha la commemoració del 75 aniversari de l’èxode de refugiats més gran del segle XX -quasi mig milió de persones-, l’Exili Republicà (1939-2014). Aquesta exposició vol reivindicar aquella memòria històrica que lluita per superar la manipulació imposada pel franquisme i, humilment, vol col·laborar a evitar que la indiferència i la banalització dominants ens facin encara més insensibles a la violència política i als vergonyants desplaçaments forçosos actuals de població.

Una dolorosa realitat que evoca èpoques passades de mal record. Són cada vegada més nombrosos els joves que han de marxar a l’estranger per trobar feina, com en els anys quaranta. El nostrat Mediterrani, és una font contínua de notícies dramàtiques (Lampedusa, Melilla, Líban…), de persones que perden la vida en el seu intent d’exiliar-se a altres terres on puguin realitzar un projecte de vida més digne per a ells i els seus fills. La magnitud i profunditat d’aquests EXILIS contemporanis és innegable.

Per això la forma plural, “EXILIS”, no és gratuïta. Tot el contrari. Des del primer moment ens va semblar oportú i més motivador no acotar la proposta a cap exili concret, per subratllar així el que tots ells tenen en comú: la dramàtica recurrència de conflictes humans que acaben fatalment amb esquinçades socials i psíquiques, molt difícils -si no impossibles- de suturar.

Els esperits creatius sovint pateixen també una altra mena d’exili davant la freqüent incomprensió dels seus contemporanis: un exili personal, interior -en el doble sentit: geogràfic i psicosocial- que els fa especialment sensibles a aquest tema. Una sensibilitat certament hipertrofiada en aquests temps de crisi ètica, social i econòmica.

Associació Cultural POPULART